lectures de la missa del diumenge III de quaresma 28 febrer 2016

DIUMENGE III DE QUARESMA

«si no us convertiu, tots acabareu igua»

Lectura del llibre de l’Èxode

En aquells dies, Moisès pasturava el ramat del seu sogre Jetró, sacerdot madianita. Tot guiant el seu ramat desert enllà, arribà a l’Horeb, la muntanya de Déu. L’àngel del Senyor se li aparegué en una flama enmig de la bardissa. Va mirar, i s’adonà que la bardissa cremava però no es consumia. Moisès es va dir: «Deixa’m anar a veure aquesta visió extraordinària: què ho fa que no es cremi la bardissa.» El Senyor veié que s’acostava per mirar. Llavors Déu el cridà de la bardissa estant: «Moisès, Moisès.» Ell respongué: «Aquí em teniu.» Déu li digué: «No t’acostis aquí. Descalça’t, que el lloc on ets és terra sagrada.» I afegí: «Jo sóc el Déu del teu pare, Déu d’Abraham, Déu d’Isaac, Déu de Jacob.» Moisès es cobrí la cara, perquè no gosava mirar Déu. Llavors el Senyor li digué: «He vist les penes del meu poble al país d’Egipte i he sentit el clam que li arrenquen els seus explotadors. Conec els seus sofriments. Baixaré, doncs, a alliberar-lo del poder dels egipcis i a fer-lo pujar d’aquell país cap a un país bo i espaiós, un país que regalima llet i mel.» Moisès digué a Déu: «Quan aniré a trobar els israelites i els diré: “El Déu dels vostres pares m’envia a vosaltres”, si ells em pregunten quin és el seu nom, què he de respondre?» Déu li contestà: «Jo sóc el qui sóc.» I afegí: «Respon així als israelites: “Jo-sóc m’envia a vosaltres”.» Déu digué encara a Moisès: «Digues això als israelites: “Jahvè (el qui és), el Déu dels vostres pares, Déu d’Abraham, Déu D’Isaac, Déu de Jacob, m’envia a vosaltres.” »Aquest serà el meu nom per sempre, amb aquest nom em tindran present totes les generacions.»

Ex 3,1-8a.10.13-15

Salm Responsorial

R. El Senyor és compassiu i benigne.

Beneeix el Senyor, ànima meva,
del fons del cor beneeix el seu sant nom.
Beneeix el Senyor, ànima meva,
no t’oblidis dels seus favors. R

Ell et perdona les culpes i et guareix de tota malaltia,
rescata de la mort la teva vida
i et sacia d’amor entranyable. R

El Senyor fa justícia als oprimits,
sentencia a favor d’ells.
Ha revelat a Moisès els seus camins,
el seu estil d’obrar, als fills d’Israel. R

«El Senyor és compassiu i benigne,
lent per al càstig, ric en l’amor.»
El seu amor als fidels és tan immens
com la distància del cel a la terra. R

Sl 102,1-4.6-8.11 (R.: 8a)

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, no vull que us passi per alt una lliçó de la història. Els nostres pares estaven tots emparats per aquell núvol, tots passaren el mar Roig i tots, en el núvol i en el mar, van rebre com un baptisme que els unia a Moisès. Tots es van alimentar amb el mateix menjar espiritual, tots van beure la mateixa beguda espiritual, ja que bevien d’una roca espiritual que els acompanyava, i aquesta roca significava el Crist. Malgrat tot, la gran majoria no foren agradables a Déu, ja que quedaren estesos pel desert.
Tot això era un exemple per a nosaltres, perquè no desitgem allò que no és bo, com ells ho feren. No murmureu, com ho feren alguns d’ells, que van morir a mans de l’Exterminador.
Tot això que els succeïa era un exemple, i va ser escrit per advertir-nos a nosaltres, ja que els segles passats s’encaminaven cap als temps que vivim. Per tant, els qui creuen estar ferms, que mirin de no caure.

1Co 10,1-6.10-12

Lectura de l’evangeli segons sant Lluch

Per aquell temps, alguns dels qui eren presents contaren a Jesús el cas d’uns galileus, com Pilat havia barrejat la sang d’ells amb la de les víctimes que oferien en sacrifici.
Jesús els respongué: «Us penseu que aquells galileus van ser malmenats perquè havien estat més pecadors que tots els altres galileus? Us asseguro que no: si no us convertiu, tots acabareu igual. I aquells divuit homes que van morir quan els caigué a sobre la torre de Siloè, us penseu que eren més culpables que tots els altres habitants de Jerusalem? Us asseguro que no: si no us convertiu, tots acabareu igual.»
I els digué aquesta paràbola: «Un home que tenia una figuera a la vinya, anà a cercar-hi fruit i no n’hi trobà. En veure això, digué al vinyater: “Mira, fa tres anys que vinc a cercar fruit a aquesta figuera i no n’hi trobo. Talla-la d’una vegada. Per què la tinc, si no fa més que ocupar-me la terra?” Ell li contestà: “Senyor, deixeu-la encara aquest any. Cavaré la terra i la femaré, a veure si fa fruit d’ara endavant; si no, ja la podreu tallar”.»
Lc 13,1-9

"Jo sóc el qui sóc"

El fet que la bardissa cremava però no es consumia és un signe amb què Déu crida l’a tenció de Moisès preparant-lo a la teofania imminent on el Senyor s’identifica com el Déu d’A bra ham, Isahac i Jacob; i encara millor com el Déu que «he vist les penes del meu Poble: Baixaré a alliberarlo i a fer-lo pujar a un país que regalima llet i mel».
«Jo sóc el qui sóc»: la revelació del nom de Déu expressa la identitat del Déu que sí-ho-és en contrast amb els falsos déus; la proximitat del Déu que sóc-amb-vosaltres com a salvador; i una identitat que anirà manifestant-se progressivament.
La relectura cristiana de l’èxode prefigura la vida cristiana. No vull que us passi per alt una lliçó de la història: tot això que els succeïa era un exemple per advertir-nos a nosaltres.
La història exodal s’estructura sobre l’esquema diferenciador entre «tots» i «la gran majoria». Tots són beneficiaris de les intervencions salvadores de Déu (passaren el Mar Roig, es van alimentar amb el mateix menjar..) però la gran majoria són subjecte d’actituds pecaminoses (no foren agradables a Déu). Aprenem-ne la lliçó! Els qui es creuen estar ferms, que mirin de no caure.
El Mestre Jesús —aprofitant catequèticament la notícia d’uns episodis que ens són desconeguts— insisteix en la necessitat de convertir-se. Primer episodi: Pilat havia barrejat la sang d’uns galileus amb la de les víctimes que oferien en sacrifici. Segon episodi: divuit homes havien mort quan els caigué a sobre la torre de Siloè.
Tots dos fets històrics —un per tirania de Pilat i l’altre per accident— els aprofita Jesús per recordar la veritat innegable de què en qualsevol moment podem morir, amb el missatge conseqüent de què necessitem convertir-nos. La possibilitat d’una mort inesperada no és «el motiu» per a convertir-nos, però sí és ocasió propícia per plantejar-nos-ho.
En definitiva: Si no us convertiu, tots acabareu igual.
La paràbola de la figuera estèril recolza en la imatge bíblica de la figuera com a símbol d’Israel (Jr 18,12; Os 9,10; Mi 7,1).
La proposta: «Deixeu-la encara aquest any. Cavaré la terra i la femaré, a veure si fa fruit d’ara endavant» simbolitza la paciència de Déu que es complementa amb la seva crida a cavar i femar la terra perquè doni fruit d’ara endavant.

Mn. José Luis Arín

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi	Réquiem de Mozart	Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I	El Messies de Händel II	El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I	La Passió segons sant Mateu II	Messa da Réquiem de Verdi